Una ciutat privilegiada. Universitària, acollidora, dinàmica, humana, amb més de 1.000 anys d'història
Totes les dades de la ciutat a disposició teva
AGENDA
Parc Familiar de Roser de Maig 2025
Portes obertes Museu i Poblat Ibèric de Ca n'Oliver - Roser de Maig 2025
Festa Major del Roser de Maig 2025
IX Concurs Fotogràfic del Roser de Maig 2025
Exposició Tallers Plàstica Infantil de l'Ateneu
Exposició 'Explosió de colors'
Exposició 'Segur que tomba: Moviments i accions de lluita antifranquista (1960-1975)'
Converses LGTBI a través del cinema
Escola de Salut de Cerdanyola
Exposició 'Manuel Cano de Castro. Un noucentista esborrat '
ACTUALITAT
La Ciutat
Amb motiu del quarantè aniversari de l’afusellament a la nostra ciutat de Jon Paredes Manotas, Txiki, s’organitza un acte per recordar-lo.
Diferents col·lectius de memòria històrica amb el suport de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès organitzen el proper dissabte, 24 d’octubre, a les 19h i a la sala d’actes del MAC Can Domènech, un acte per homenatjar Jon Paredes Manotas, Txiki, un dels darrers condemnats a mort pel franquisme.
L'acte comptarà amb la presència, entre d’altres, del diputat d’ERC Joan Tardà i de David Fernàndez. També hi actuaran cantautors bascos i catalans.
Txiki Juan Parades Manot, “Txiki”, va ser afusellat a la nostra ciutat a les 8:30h del matí del 27 de setembre de 1975, en una clariana de bosc a prop del cementiri de Collserola.
Aquest any s’escau el quarantè aniversari del seu afusellament. Fou un dels darrers afusellats per la dictadura franquista.
Juan Paredes Manot va néixer el 1954 a Zalamea de la Serena, província de Badajoz. Txiki, militant d’ETA, va ser acusat de la mort d’un policia nacional, Ovidio Díaz, durant l’atracament a una oficina bancària del Banc de Santander al carrer Casp, a Barcelona. Un jutjat militar el va condemnar a mort en un judici sumaríssim ple d’irregularitats, sense proves, i amb declaracions contradictòries. El 27 de setembre, i amb processos judicials similars, també van morir afusellats Ángel Otaegui, a Burgos; i els militants del FRAP José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, a Hoyo de Manzanares. Les seves execucions van aixecar una onada de protestes i condemnes contra el govern d'Espanya i els països de la Comunitat Econòmica Europea el Vaticà i les Nacions Unides van demanar l'indult.
Tornar al llistat de noticies