El Teatre Ateneu acollirà el proper divendres la representació de l’obra El metge de Lampedusa. És en Pietro Bartolo, qui fa trenta anys que és metge d’aquesta illa de la Mediterrània. La seva autobiografia, Llàgrimes de sal, relata una vida dedicada a l'atenció als exiliats, als refugiats, que, des de les costes africanes, naveguen fins a l'illa. L’actor i promotor del projecte Xicu Masó se l'ha feta seva i, amb la complicitat de Miquel Górriz, n’han bastit l’obra en primera persona que arriba a Cerdanyola del Vallès.

El metge de Lampedusa ens presenta de manera senzilla i sense dramatismes, però rotunda, clara i esfereïdora, una  realitat de la que potser no som prou conscients i que reclama la nostra implicació. Un bon espectacle per  col·laborar amb una causa que salva vides.

La llei del Mar

La Llei del Mar obliga a salvar qualsevol persona que s'estigui ofegant, qualsevol persona i en qualsevol circumstància. Aquesta llei, la coneix molt bé la gent de Lampedusa.

Escriu Xico Masó que “Lampedusa és una illa preciosa, petita i preciosa. És siciliana i potser també una mica africana perquè està més a prop de Tunísia que d'Agrigento. Té només 20 km2 però els seus habitants potser no la pensen tan petita perquè el mar també és el seu territori; la majoria dels sis mil veïns que hi viuen són o provenen de famílies de pescadors. A tots ells, des de fa uns trenta anys, els visita el mateix metge, també fill de l'illa i de pescadors, el doctor Pietro Bartolo”.

Afegeix que de “Lampedusa en diuen la Porta d'Europa i a aquesta porta fa molts anys que hi truca la gent de l'«altra banda», persones que creuen que travessant el llindar estaran salvats. Europa, de moment, no els salva però els veïns de Lampedusa, fidels a la Llei del Mar, sí que ho fan. Un cop a l'illa, el doctor Bartolo  és el primer que els acull, que els visita i que els cura, si pot. Però sobretot, els escolta.

Pietro Bartolo té a la memòria les històries de moltes d’aquestes persones, que ell recorda pel seu nom: la Jasmine, la Sara, l'Anuar, l'Omar, la Sama, la Favour... Sap que les xifres s’obliden  però que no és gens fàcil oblidar les persones que coneixes pel nom. Potser va ser això el que em va colpir quan, fa uns mesos, vaig llegir una breu entrevista que li van fer en un diari. La seva manera de parlar de la crisi dels refugiats i, sobretot, de les persones refugiades em va semblar... diferent”.

Pietro Bartolo

Compreu les vostres localitats en línia  

Llegiu les crítiques de l'espectacle

Més informació i imatges de l'espectacle

Proactiva Open Arms