El tríptic modernista, atribuït al vitraller alsacià Ludwig Dietrich von Bearn, és de grans dimensions (235 x 195 cm) i representen dues escenes diferents: el plafó situat en un dels laterals s'ha anomenat Dames del gronxador. I els dos plafons frontals, que se situen en un mateix escenari interromput pel pilar de la façana de Can Domènech, la seu del MAC, representen les Dames del llac o Dames dels cignes i les Dames de les tulipes. Al primer les dues figures femenines estan a dalt d'una barca envoltada de cignes, i al segon, les dames recullen flors a la vora del llac.

Els tres plafons de vitrall emplomat amb esmalt van ser realitzats cap a l’any 1910 per a la residència d’Evarist López, durant les obres de reforma d’un edifici preexistent que havia funcionat com a teatre-casino, sota la direcció de l’arquitecte municipal Eduard Maria Balcells Büigas. La reforma tenia com a finalitat crear una luxosa torre d’estiueig. La intervenció es va concentrar, sobretot, en l’enriquiment de la façana, en la decoració interior i en la tanca del jardí. També s’hi va afegir la porta, la marquesina de ferro forjat i els lluentons amb relleus florals, i s’hi van incorporar les Dames de Cerdanyola, els tres plafons considerats un punt culminant del vitrall modernista català.

El 1963, l’edifici es va convertir en els laboratoris farmacèutics Domènech, els del “lápiz termosán”.  L’any 1984, els vitralls es van enretirar de l’edifici abans que l’Ajuntament adquirís l’immoble i després van participar en una exposició a la Fundació Miró.

L’edifici va passar a ser propietat municipal a la dècada dels noranta i finalment va ser inclòs en el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Arqueològic de Cerdanyola, però els vitralls van ser en mans privades fins al juliol de 2009, quan van ser adquirits pel Consorci Urbanístic del Centre Direccional de Cerdanyola, que els va dipositar al Museu d’Art de Cerdanyola, amb la qual cosa van tornar a la seva ubicació original, juntament amb la resta de vidrieres de la casa, que també van tornar a Cerdanyola.

L’any 2002, a petició de l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, els vitralls van ser inclosos dins el Catàleg del Patrimoni Cultural Català de la Generalitat. Entre els anys 2013 i 2014 es va procedir a la seva restauració.

Els vitralls del MAC són el tercer Bé Cultural d'Interès Nacional de Cerdanyola del Vallès. Prèviament la Generalitat va declarar BCIN el poblat ibèric de ca n'Oliver, el febrer de 2017.  El Castell de Sant Marçal també té aquesta consideració.