L’estiu és sinònim de descans i d'època per a fer moltes activitats que no podem fer habitualment. Una d’aquestes ocupacions és la lectura, ben present a la ciutat i canalitzada a través de diversos programes. Un d’aquests, amb notable prèdica entre la població lectora i culturalment inquieta, és el Cafè amb Lletres. Per anar avançant ja es coneixen i es fan públics els títols que es llegiran i es presentaran a Cerdanyola del Vallès després de les vacances.

Obrirà la nova temporada del Cafè amb Lletres el llibre Si una família (Angle Editorial, 2025), d’Alba Dalmau, el 18 de setembre.  El 16 d’octubre es presentarà Teoria del joc (Anagrama, 2025), d’Arià Paco, llibre guardonat amb el Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2025. Seguirà el 20 de novembre la presentació de Mercè i Joan (Proa, 2024), Premi Proa de novel·la 2024, obra signada per Eva Comas-Arnal. I tancarà el cicle el 18 de desembre L’art de ser humans (Destino, 2025), de David Bueno, Premi Josep Pla 2025.

Esteve Plantada moderarà la sessió d'Alba Dalmau. Llucia Ramis introduirà a Arià Paco. Anna Ballbona moderarà la presentació d'Eva Comas-Arnal i Gemma Ventura ho farà en l'acte de David Bueno.

El Cafè amb lletres és un programa de divulgació de la literatura a la ciutat. Desenvolupa la seva activitat des de fa 18 anys. Forma part del Pla Director de Lectura de Cerdanyola del Vallès. Una iniciativa de l’Ajuntament amb la col·laboració de tres llibreries cerdanyolenques, Èfora, L’Aranya i Llibreria Lilliput, i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Totes les sessions es faran a la Sala Enric Granados (Biblioteca Central) a partir de les 19h. L’accés serà lliure, limitat per l’aforament de la sala.

Un tast dels llibres

Si una família, un extraordinari ventall de relacions i sentiments, on tot pot passar i tot és imaginable.

Poc podia imaginar Paloma que treballar com a auxiliar de vol canviaria tant la seva vida rutinària a terra. Amb els pares jubilats abandonant-se a una vida naturista i hippie a Mèxic i amb un tiet diplomàtic a l’ambaixada de Moscou, el retrobament amb una coneguda de l’institut —vint anys després!— trencarà la seva soledat. Però serà en Marcel, un apicultor desmanegat, i la seva mare, Simona, una iaia amb mal humor i un passat corprenedor, qui canviaran el rumb de la seva existència i l’endinsaran en un món familiar completament nou.

Què és la família? Quines formes pot adoptar? Hi ha alternatives al vincle de sang o —com diu el tòpic— la família no es tria?

Entre el cel i la terra, entre la fantasia i la realitat, entre el present i el passat, Alba Dalmau desplega a Si una família un extraordinari ventall de relacions i sentiments, on tot pot passar i tot és imaginable.

Si una família (Angle Editorial, 2025) està actualment en segona edició.

Teoria del joc, una reflexió sobre la vulnerabilitat i les contradiccions entre les noves masculinitats i el feminisme.

L’Ernest, el protagonista d’aquesta novel·la, escriu a algú a qui estima: li vol narrar el seu desig, vol recordar la nit anterior, celebrar-la. Però no pot fer-ho. No pot parlar de desig sense embrancar-se en l’autojustificació i la culpa, i per això convoca un narrador.

És aquesta nova veu, intel·ligent i desinhibida, que ens explica la seva història: coneixem l’Ernest quan encara és un nen i assistim al seu despertar sexual, amb les primeres obsessions, els estranys mecanismes de la seducció, la pornografia, l’amor, els desenganys... El seguim durant la joventut fins que s’enamora de l’Aurora, amb qui trava una relació insòlita i esquitxada d’altres persones, com la Gisela, casada, mare, interessada en l’amor lliure. Així, veiem desfilar gairebé dues dècades –les de la consolidació de les xarxes socials i el feminisme, les que van de Messenger a Tinder– com una educació sentimental i política. Trampejant el pes de les normes i les convencions, l’Ernest, com tota una generació, mira d’inventar un codi per a si mateix.

Honest i incisiu, Arià Paco obre la porta de la narrativa masculina sobre el desig heterosexual, sobre la seducció i sobre el sexe d’uns homes que no són ben bé uns altres però que ja no són els mateixos; una narrativa a la qual no valen els relats antics ni les etiquetes d’estar per casa, i que té tot un paisatge nou per explorar.

Teoria del joc (Anagrama, 2025) va ser guardonat amb el premi Anagrama de novel·la 2025. L'Arià Paco va ser guanyador del premi de novel·la Valldaura Memorial Pere Calders  que organitza l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès i la Universitat Autònoma de Barcelona al 2020.

Mercè i Joan, la polèmica història d’amor de Mercè Rodoreda i Armand Obiols.

Una novel·lista de trenta anys, vital i amb ganes de menjar-se el món. Un articulista extremament culte i mordaç. I un escenari que s’obre com un parèntesi entre dues guerres: els jardins del Château de Roissy-en-Brie, on coincideixen escriptors i intel·lectuals que fugen el 1939, com Joan Oliver, Anna Murià, Francesc Trabal, Pere Calders... Tots els elements semblen diposar-se perquè neixi un dels amors més polèmics, fascinants i tempestuosos de la història literària del país.

Mercè Rodoreda i Armand Obiols es transformen en aquestes pàgines en la Mercè i en Joan —així és com es deien l’un a l’altre—. La seva relació, profunda i empeltada d’amor a la literatura, va ser tan forta que els va allunyar de les seves pròpies famílies i de molts dels seus amics. A cavall de París, Bordeus i Llemotges, la Mercè i en Joan van viure de ple alguns dels episodis més esfereïdors de la història europea del segle XX. Eva Comas-Arnal ha fet d’aquesta història d’amor una novel·la plena de vida.

Mercè i Joan (Proa, 2024) va ser guardonat amb el Premi Proa de Novel·la 2024.

L’art de ser humans, un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos.

L’art de ser humans és un viatge fascinant a través de les arts, la neurociència i l’educació que redefineix la manera com percebem el món i a nosaltres mateixos. L’autor explora, de manera magistral, com les arts –des de la música i la poesia fins a la ciència i la filosofia– esdevenen una expressió única de la humanitat i un motor fonamental per al nostre creixement cognitiu, emocional i social.

Amb exemples vius i una àmplia base científica, l’autor demostra que el cervell processa, interpreta i s’enriqueix a través de l’art, i ensenya com podem aprofitar aquestes connexions per transformar l’educació i la nostra manera de viure.

L’art de ser humans és una obra imprescindible que connecta la ciència amb l’humanisme i ens convida a descobrir l’Homo artisticus que tots portem dins i a utilitzar la creativitat i el pensament crític per construir una societat més rica, plena i lliure.

L’art de ser humans (Destino, 2025) va ser guardonat amb el Premi Josep Pla 2025.