Una adaptació de l’obra de la Mercè Rodoreda des d’una mirada contemporània de l’obra. Amb el rerefons de l’arribada de la República i de la guerra civil, aquesta novel·la, que inicialment s’anomenava Colometa, se centra en el personatge de la Natàlia, la Colometa, una dona jove que en representa moltes d’altres a qui va tocar viure un període de la història especialment cruel. La Natàlia accepta sense rondinar tot allò que la vida, i el seu marit Quimet, li imposen. Arriba a acceptar que li canviï el nom pel de Colometa. Com moltes dones de l’època, veurà anar-se’n i morir els seus estimats, passarà gana i tindrà dificultats per tirar endavant els fills. Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natàlia renuncia a la seva pròpia identitat cedint tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d’una època que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text, el lector va descobrint la resignació d’aquesta dona davant la realitat que li ha tocat viure.
La novel·la és també una crònica ideal de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest període històric la vida dels barcelonins.