El Museu d’Art de Cerdanyola, un dels edificis modernistes més carismàtics del municipi, ofereix els seus espais per acollir l’exposició d’una de les obres més emblemàtiques projectades per Antoni Gaudí: el Palau Güell. Aquesta exposició, a través de les fotografies de Ramon Manent i els textos de la comissària Raquel Lacuesta, ens explica l’arquitectura, l’espai, les arts aplicades i els oficis artístics de l’edifici, que avui és Patrimoni Mundial de la UNESCO.

L'exposició El Palau dels Artesans vol posar en valor el treball dels nombrosos artesans, artistes, industrials i operaris que van participar en l'execució dels elements decoratius del Palau Güell en totes les seves arts aplicades: fusta, forja, vitrall, pedra, ceràmica, guadamassil, teixit o pintura. Petites grans joies de l'edifici que ens arriben projectades gràcies al fotògraf Ramon Manent, especialista en fotografia de l'art amb més de 40 anys de professió. El recorregut expositiu que acompanya les imatges ha estat elaborat per la comissària Raquel Lacuesta, historiadora de l'art i estudiosa de l'obra i la personalitat de Gaudí, que ha estat cap de la Secció Tècnica d'Investigació, Catalogació i Difusió del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. L'exposició permetrà al visitant descobrir les formes, peces i estructures singulars que resten amagades a cada estança i racó d'aquest palau urbà construït per Gaudí a finals del segle XIX.

Palau Güell – MAC

El Palau Güell i el Museu d’Art de Cerdanyola tenen alguns punts en comú. Tots dos pertanyen a una època de gran esplendor, la modernista, durant la qual es desenvolupà l’arquitectura catalana moderna. Tots dos són fruit de l’empenta constructora i artística d’una burgesia cosmopolita i àvida de fer de les ciutats un espai urbà d’art. El Palau Güell va ser, a més d’habitatge de la família Güell, un palau de la música, de les arts i de la literatura. I el Museu de Cerdanyola fou, primer, Casino dels Senyors, de la mà de l’arquitecte Gaietà Buïgas i Monravà, allà per l’any 1894; entre 1905 i 1912, Eduard M. Balcells i Buïgas el transformà en vil·la d’estiueig de la família d’Evarist López.